M. i f. i adj. El noi més gran de la classe.
Lloc: Igualada.
Ser un panarra
19 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.
Panarra
5 fonts, 1805.
M. i f. i adj. Beneitot, molt curt d'enteniment.
Gran senyor, sou un panarra, Pitarra Butif.
Equivalent en castellà: Tontón | Burro.
És molt panarra.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Persona a qui li agrada menjar molt de pa.
Met. neci, rudo.
Equivalent en castellà: Panarra.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en castellà: Paniego.
Met. neci, rudo.
Equivalent en llatí: Bardus.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en llatí: Comedor de pan.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en llatí: Panis vorator.
La persona que menja molt pa.
Lloc: Cat. or, Borges Blanques, Cervera, Mollerussa.
Persona ignorant i de poc seny.
Lloc: Sant Bartomeu del Grau, Borges Blanques.
Ser un panarra
4 fonts, 1968.
Qui menja molt de pa.
Equivalent en castellà: Ser un paniego.
El qui menja molt de pa.
Que menja molt pa.
Es molt panarra
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Ésser un panarra
1 font, 1979.
Gran menjador de pa.
Ésser un panarro
1 font, 1994.
La persona que li agrada consumir molt de pa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Hets molt panarra tu!
1 font, 1915.
De: Xutglà Figueras, Pere (1922).
Lloc: Les Preses.