Paremiologia catalana comparada digital

Ser un panarra

16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

Panarra

4 fonts, 1805.
És molt panarra.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.
Persona a qui li agrada menjar molt de pa.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. Del pa i de l'aigua: els panarres i els aigualits», p. 188. Editorial Gregal.
Met. neci, rudo.
Equivalent en castellà: Panarra.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Panarra», p. 145.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en castellà: Paniego.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Panarra», p. 145.
Met. neci, rudo.
Equivalent en llatí: Bardus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Panarra», p. 145.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en llatí: Comedor de pan.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Panarra», p. 145.
S. m. fam. qui mènja mòlt pa.
Equivalent en llatí: Panis vorator.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Panarra», p. 145.
La persona que menja molt pa.
Lloc: Cat. or, Borges Blanques, Cervera, Mollerussa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Panarra 1», p. 112. Edicions Polígrafa.
Persona ignorant i de poc seny.
Lloc: Sant Bartomeu del Grau, Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Panarra 2», p. 112. Edicions Polígrafa.

Ser un panarra

3 fonts, 1968.
Qui menja molt de pa.
David (2024): «https://twitter.com/Serendipia027/status/1760071798459187446». Twitter.
Equivalent en castellà: Ser un paniego.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 196. Editorial Diàfora.
El qui menja molt de pa.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 93. Editorial Claret.

Es molt panarra

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ésser un panarra

1 font, 1979.
Gran menjador de pa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pa, panarra», p. 107. Editorial Millà.

Ésser un panarro

1 font, 1994.
La persona que li agrada consumir molt de pa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Hets molt panarra tu!

1 font, 1915.
De: Xutglà Figueras, Pere (1922).
Lloc: Les Preses.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0089 «Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435660304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.