Paremiologia catalana comparada digital

Ser un petarrell

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Petarrell

6 fonts, 2004.
(dial.) Nena o nen petits.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. P», p. 165. Autoedició.
Petarrell, cara que fa un infant quan vol fer veure que està a punt de plorar; també nom afectuós que donen les mares al més petit de la família.
Equivalent en castellà: Pucheros.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Ulls que miren però que també ploren i quan dormim es clouen», p. 278. Editorial Gregal.
Infantil.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
50 Insults mítics d'en Vegeta.
El Xitxarel·lo de Can Virgili (2024): «https://twitter.com/elxitxarelo/status/1767623892753945036». Twitter.
Petit, es diu com a paraula afectuosa a un infant petit o a un ocellet.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Petarrell», p. 114. Pagès Editors.
Nen petit.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. P», p. 59. Amics de Tous.

Peterrell

1 font, 1918.
Criatura que ploriqueja. Rara. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.