Paremiologia catalana comparada digital

Ser un rave fregit

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1864.

Un rave fregit!

3 fonts, 1864.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de sabis y de gent que traballa. De fondistas, becos y cuyners», p. 191. Revista La Esquella de la Torratxa.
Equivalent en castellà: ¡Un diablo!, ¡un cuerno!
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. U», p. 215. Imp. de J. Horta.
Un rave fregit! / A veure qui guanyarà.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena VIII». Manuscrit.

Un rave fregit

2 fonts, 1985.
Formes hiperbòliques d'un rave. Cosa de baixa qualitat o defectuosa, que desplau. Es diu espec. dels espectacles.
La pel·lícula que van estrenar ahir és un rave fregit.
Sinònim: Un rave, fulles i tot.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Rave», p. 190. Editorial Pòrtic.
Sinònim: I un be negre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 226», p. 565. Columna Edicions.

Rave fregit

1 font, 1997.
Romanço, cosa sense importància.
Això que dius són raves fregits!
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Rave m.», p. 283. Edicions 62.

Ser un rave fregit

1 font, 2019.
Persona de tracte difícil.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «R», p. 142. Edicions Baix Empordà.