Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1186. Editorial Selecta-Catalonia.
La primera, pastora; la segona, senyora
51 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1805.
La primera, pastora; la segona, senyora
10 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: La primera, escoba; la segunda señora | La primera mujer escoba, la segunda señora.
Significa que els qui han menyspreat la primera muller soler ser maltactats de la segona en haver contret segones núpcies.
Equivalent en castellà: la primera mujer, ecoba; la segunda, señora.
La primera pastora, la segona senyora
4 fonts, 1865.
La primera la porquera, la segona la senyora
2 fonts, 2010.
Ho deien fen referència al viudo que es torna a casar.
Ho deien fen referència al viudo que es torna a casar.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
La primera pastora, y la segona senyora
2 fonts, 1883.
Equivalent en castellà: La primera mujer, escoba, la segund aseñora.
La primera, la granera; la segona, la senyora
2 fonts, 1999.
Vol dir que qui casats en segones núpcies han menyspreat la primera esposa, en el segon casament són ells els qui no pinten res.
Lloc: Artà.
Lloc: Balears.
Casa't en una pastora, que se't farà senyora
1 font, 2009.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
La primera és pastora, la segona és senyora
1 font, 2004.
Ho diuen dels viudos que se tornen casar.
Lloc: Llofriu.
La primera la criada, la segona la senyora
1 font, 1989.
Nombrosos són els dedicats a la dona, n'hi ha per a fer-se mala sang. La consideració que tenen d'ella no cal ni comentar-la.
Lloc: Alcoi.
La primera muller, pastora; la segón, senyora
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
La primera muller, pastora; la segona, senyora
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
La primera pastora / la segona senyora
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
La primera pastora i la segona senyora
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
La primèra pastòra la segòna senyòra
1 font, 1839.
Ref. que ensenya que los que se casan dòs vegadas solen tractar millòr á la segòna mullèr que á la primèra.
Equivalent en castellà: La primera escoba, y la segunda señora.
Ref. que ensenya que los que se casan dòs vegadas solen tractar millòr á la segòna mullèr que á la primèra.
Equivalent en francès: La première épouse condescend, et la seconde ordonne.
Ref. que ensenya que los que se casan dòs vegadas solen tractar millòr á la segòna mullèr que á la primèra.
Equivalent en italià: La prima moglie obedisce, la seconda ordina.
Ref. que ensenya que los que se casan dòs vegadas solen tractar millòr á la segòna mullèr que á la primèra.
Equivalent en llatí: Prima tori consors serva est, regina secunda.
La primera pastora y la segona senyora
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
La primera pastora, / la segona senyora
1 font, 1970.
La primera pastora, la segona señora
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: La primera mujer escoba, la segunda señora.
La primèra pastora, la segòna senyora
1 font, 1805.
Equivalent en castellà: La primer muger escoba la segunda señora.
Equivalent en llatí: Prima tori consors serva est; regina secunda.
La primera pastora, la segona senyora!
1 font, 2012.
Dels que es casen per segona vegada.
Sinònim: More't Antón, que el que queda ja es compon.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
La primera pastora; la segona, senyora
1 font, 2022.
Quant a l'amor i el matrimoni.
La primera porquera i la sigona senyora
1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Paüls.
La primera, pastora, i la segona, senyora
1 font, 2008.
Lloc: Vilaplana.
La primera, pastora; / la segona, senyora
1 font, 1969.
Equivalent en francès: La première (épouse), bergère; / la seconde, dame.
Lloc: Catalunya del Nord.
La primera, pastora; la segóna, senyora
1 font, 1915.
La primera, pastora. / La segona, senyora
1 font, 2000.
El vidu que es torna a casar.
Lloc: Empordà.
La primera, porquera, i la segona, senyora
1 font, 1990.
La primera, porquera; la segona, senyora
1 font, 2014.
Amb referència a les dones. Refranys, IV, 570, p237, diu: «la primera, la granera; la segona, la senyora» i també «la primera, pastora; la segona, senyora». I ho explica com segueix: «Significa que els qui han menyspreat la primera muller solen ser maltractats de la segona en haver contret segones núpcies». El pare ens va dir simplement que es diu dels qui es casen dues vegades.
Lloc: Vic (Osona).
Les primeres / són someres; / les segones / són senyores
1 font, 1992.
Les primeres són someres, / les segones són senyores
1 font, 1970.
Les primeres són someres, les segones, són senyores
1 font, 1987.
Sa primera és sa granera i sa segona, és sa senyora
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Sa primera pastora, i sa segona senyora
1 font, 1993.
Vegi's n. 2327.