M. i f. Persona mancada de formalitat, de fermesa de caràcter, però amb pretensions.
L'ideal d'una dona maca i superior, com ara jo, és un tifa, un nyoca, un sopes, Santamaria Vida 89.
Equivalent en castellà: Badulaque.
Lloc: or.
Ser un tifa
12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
Tifa
5 fonts, 1926.
Però passa sovint que aquesta gent té fums, és presumptuosa. La creativitat popular els ha dedicat galanteries com pet bufat, tifa, milhomes (o milhòmens), cregut, fatxenda.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Persona informal.
Encantat, badoc.
Es diu a (d')una persona sense caràcter ni opinió pròpia, i/o presumptuosa, i/o mentidera.
Ésser un tifa
3 fonts, 1988.
Dit d'una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
És un tifa: mai no diu el que pensa. Sembla que no tingui personalitat.
Sinònim: Mitja merda, mitja tita, ésser poca cosa (algú).
Dit d'una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
Li falta valentia per a dir les coses a la cara, és un tifa.
Sinònim: Mitja merda, mitja tita, ésser poca cosa (algú).
Dèbil, pusil·lànime. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Ser un tifa
1 font, 1968.
Dit d'una persona a qui manca fermesa per a mantenir una opinió o fer un acte que valgui la pena.
Ser una tifa!
1 font, 2020.
Cosa mal feta.