Paremiologia catalana comparada digital

Ser una barjaula

47 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1901.

Barjaula

21 fonts, 1907.
Dona bàmbola, curta d'enteniment.
Sens poder tan sols se queixar per havê estat una barjaula, Casaponce Faules 91.
Lloc: Ross., Camprodon.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barjaula 1». Editorial Moll.
Dona egoista, que només pensa de posar-se bé ella.
S'aixoplugan sota 'ls arbres de brancatje esbalandrat ¡las grans barjaulas! pera estarse a la ressombra, Casellas Sots 9.
Lloc: Solsona, Cardona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barjaula 2». Editorial Moll.
Dona dolenta, de mala conducta.
Lloc: Llofriu, Sant Feliu de C.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Barjaula 3». Editorial Moll.
Sinònim: Tonto (cast.) | Benèit | Tanòca | Ensa | Lèro.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. T», p. 123. Baguñá, editor.
Dona de mala conducta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Més tipologies», p. 252. Editorial Gregal.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
Encara que en el diccionari normatiu la paraula només la trobo definida com «prostituta», l'he sentit utilitzar sempre per referir-se a una dona que és molt ingènua, amb poc enteniment i molt encantada o poc feinera, el significat de «prostituta» és generalment força desconegut.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Barjaula», p. 223. Brau Edicions.
Una bon xic desvergonyida. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Bandarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Persona gandula. Es diu especialment d'una dona.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barjaula 1», p. 71. Edicions Polígrafa.
Dona estúpida, poca-solta.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barjaula 2», p. 71. Edicions Polígrafa.
Bagassa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barjaula 3», p. 71. Edicions Polígrafa.
Persona dolenta.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 48. Juli Jordà Mulet.
Insult.
[…], que la barjaula està per llençar-la al desguàs i que no ens portarà més que problemes.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Vint-i-un», p. 161. Columna Edicions.
Aquesta gaudia de la devoció cega de l'asconès perquè, a mitges amb un desinfectant abrusador que l'espellotava de viu en viu, acabava de deslliurar-lo d'unes bestioles acèrrimes i rabiüdes encomanades per una barjaula tortosina al jaç del pecat.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. III», p. 125. Edicions de la Magrana.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano. Mujer perezosa y guarra.
Piferrer, Jordi (2019): «https://twitter.com/paspirineus/status/1125156929129668608». Twitter.
Dona que té relacions sexuals freqüents amb homes.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barjaula f.», p. 45. Edicions 62.
Mala dona.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barjaula f.», p. 45. Edicions 62.
Prostituta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barjaula f.», p. 45. Edicions 62.
Dona gandula, malfeinera.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barjaula f.», p. 45. Edicions 62.
Equivalent en francès: Dépravée.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Dépravée.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
F. Dona dolenta, de mala conducta.
Lloc: Cadaqués, Llofriu, Sant Feliu de Guíxols.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. B», p. 72. Diputació Provincial de Girona, accepció 3.
F. Dona bàmbola, curta d'enteniment.
Lloc: Cadaqués, Rosselló, Camprodon.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. B», p. 72. Diputació Provincial de Girona, accepció 1.
F. Dona egoista, que només pensa de posar-se bé ella.
Lloc: Cadaqués, Solsona, Cardona.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. B», p. 72. Diputació Provincial de Girona, accepció 2.
F. Dona dolenta, de mala conducta.
Lloc: Cadaqués, Llofriu, Sant Feliu de Guíxols.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «B», p. 39. Parsifal Edicions.
F. Dona egoista i de mala conducta. Dona bàmbola, curta d'enteniment.
Lloc: Cadaqués, Ross. i Campordon.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «B», p. 39. Parsifal Edicions.
F. Dona egoista, que només pensa de posar-se bé ella.
Lloc: Cadaqués, Solsona i Cardona.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «B», p. 39. Parsifal Edicions.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Curs de català de l'Alegria Pianenca. Aquest diàleg ha servit per a mostrar alsguns mots i girs rossellonesos.
—Te mira pas, barjaula. Mes si ho vols sapiguer: tot va bé, tot va a l'oli!
Lloc: Rosselló.
Taillant, Pere (1995): «Xerrada sus la Plaça Nova», p. 33. Almanac Català del Rosselló.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una bagassa, prostituta i/o a (d')una gandula. A l'origen, ximpleta, que es deixa enganyar fàcilment i cau a la trampa. A la Catalunya del Nord, es diu per extensió a una mala dona en general.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 36. Editorial Trabucaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Els noms de la prostituta», p. 235. Editorial Trabucaire.

Barjaulo

3 fonts, 1985.
Es diu despectivament d'un noi gran, espec. si fa coses de criatura.
Ja era un barjaulo i encara dormia amb sa mare | On va, ara, aquest barjaulo, jugant a cèrcol?
Sinònim: Ganàpia.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Barjaulo», p. 37. Editorial Pòrtic.
Ganàpia.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Barjaulo m.», p. 45. Edicions 62.
Sinònim: Ganàpia.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 36. Editorial Trabucaire.

És una barjaula

3 fonts, 2012.
De les dones o homes fàcils, o amb pocs prejudicis.
Sinònim: És un penco.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del amor i del sexe», p. 32. Brau Edicions.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
De: Lladó Coll, Maria Teresa.
Lloc: Salt (Gironès).
Vivern Lladó, Daniel; Vivern Lladó, Montserrat (2022): Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LXIII, 2022, p. 471-500 ««Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca». Insults, penjaments, ordres», p. 487. Institut d'Estudis Gironins.

Barjaulàs

2 fonts, 1983.
M. S'aplica a l'home vagabund i de conducta sospitosa.
Lloc: Cadaqués.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. B», p. 72. Diputació Provincial de Girona.
S'aplica a l'home vagabund i de conducta sospitosa. Etim.: la mateixa de «barjau», resultat d'una metàtesi de «baujard», que existeix en llemosí amb el significat de ximplet.
Lloc: Cadaqués.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «B», p. 40. Parsifal Edicions.

Ésser una barjaula

2 fonts, 1951.
S'aplica a les dones per a qualificar-les de ximples i poc deseixides. La «barjaula» és un ocell conegut més generalment per «busqueta». Els nius de barjaula són els preferits pels cucuts, que no coven els seus ous i els ho deixen fer a les barjaules.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 106. Editorial Selecta-Catalonia.
Ésser una dona ximple i poc deseixida.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 43. L'Avui / El Punt Avui.

Barjauta

1 font, 1962.
Mujer sin consideración social de la que no se hace caso.
Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
Pol i Pol, Celestí (1962): Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Pallars Sobirá), 3a ed., 1973 «Diccionario», p. 11. Instituto de Estudios Ilerdenses.

Ser un barjaula

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 150. Museu Arxiu de Sentmenat.

Ser una barjaula

1 font, 1982.
Sinònim: Ser una bagassa.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 29. Editorial Diàfora.

Varjaula

1 font, 1901.
S'aplica a la persona pòc astuta y que facilment se dexa enganyar.
Lloc: Manresa.
Sarret i Arbós, Joaquim (1901): Ethologia de Manresa «Vocables moderns», p. 216. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.