M. i f. Infant dolent, que es resisteix a seguir els altres o a obeir-los.
Lloc: or., bal.
Ser una carronya
25 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Carronya
4 fonts, 1926.
Adj. Pererós, fluix, mancat d'activitat.
Equivalent en castellà: Poltrón.
Lloc: Mall.
Adj. Dolent, despreciable; especialment, que té mal gènit o mals instints.
Aqui qualsevol carronya sab fer papé, Ignor. 48.
Equivalent en castellà: Ruín.
Lloc: or., occ., val., bal.
Adj. Rondinaire, malmirrós, que mai no està satisfet i sempre botzina.
Equivalent en castellà: Refunfuñador.
Lloc: Penedès, Vimbodí.
Adj. Cançoner, mortificós, que molesta continuament.
Aquella carronya de D.a Tuies l'hi tirava a la cara cada dia, Oller Esc. pobr. 65.
Lloc: Manresa, Barc., Tarr., Valls.
M. i f. Avarut.
Lloc: Lluçanès.
Home de mal geni, molt cridaire.
Lloc: Espluga de Francolí.
Busca-raons; maliciós.
Lloc: Alforja.
Persona o cosa dolenta o roïna.
Lloc: Pena-roja.
Mal geni; home dolent.
Lloc: Tortosa.
Es diu d'algú que és molt empipador, o que amoïna els altres.
Lloc: Lleida (Segrià).
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: infant dolent que no fa com els altres.
Lloc: Balears.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un avar, una avara.
Lloc: Lluçanès.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un gandul.
Lloc: Mallorca.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: una persona que molesta contínuament.
Lloc: Manresa, Barcelona, Tarragona.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un rondinaire.
Lloc: Penedès.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: una persona de mal geni o mals instints.
Lloc: València, Balears.
Ésser una carronya
2 fonts, 2004.
(Ésser una) persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
Aquell home tenia l'aspecte d'ésser una carronya / Ell estava convençut que la seva àvia creia que ella era una carronya; per això, li feia festes contínuament.
Inútil. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Carronya o carrossa
1 font, 1997.
Persona vella, inútil, fastigosa o avara.
Reganyós, rondinaire, pesat.
Carronyassa
1 font, 1999.
Augmentatiu de «carronya».
Quin vell més carronya!
1 font, 1970.
I així com les criatures molesten i rondinen amb llurs impertinències, igualment els vells gemeguen i es queixen.
Lloc: Gandesa.
Ser un tío carronya
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.