Home de mal geni, molt cridaire.
Lloc: Espluga de Francolí.
Persona o cosa dolenta o roïna.
Lloc: Pena-roja.
Es diu d'algú que és molt empipador, o que amoïna els altres.
Lloc: Lleida (Segrià).
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: infant dolent que no fa com els altres.
Lloc: Balears.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un avar, una avara.
Lloc: Lluçanès.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un gandul.
Lloc: Mallorca.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: una persona que molesta contínuament.
Lloc: Manresa, Barcelona, Tarragona.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: un rondinaire.
Lloc: Penedès.
Normalment, cos d'un animal que es comença a podrir. Es diu injuriosament a (d')una persona vella, inútil, fastigosa, dolenta. Localment pren sentits diferents: una persona de mal geni o mals instints.
Lloc: València, Balears.