Paremiologia catalana comparada digital

Ser una carronya

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Carronya

5 fonts, 1967.
Home de mal geni, molt cridaire.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carronya 2», p. 264. Edicions Polígrafa.
Busca-raons; maliciós.
Lloc: Alforja.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carronya 3», p. 264. Edicions Polígrafa.
Persona o cosa dolenta o roïna.
Lloc: Pena-roja.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carronya 4», p. 264. Edicions Polígrafa.
Mal geni; home dolent.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Carronya 5», p. 264. Edicions Polígrafa.
Es diu d'algú que és molt empipador, o que amoïna els altres.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Carronya», p. 40. Pagès Editors.

Carronya o carrossa

1 font, 1997.
Persona vella, inútil, fastigosa o avara.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Carronya o carrossa m. i f.», p. 90. Edicions 62.
Reganyós, rondinaire, pesat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Carronya o carrossa m. i f.», p. 90. Edicions 62.

Ésser una carronya

1 font, 2004.
(Ésser una) persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
Aquell home tenia l'aspecte d'ésser una carronya / Ell estava convençut que la seva àvia creia que ella era una carronya; per això, li feia festes contínuament.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inútil». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ser un tío carronya

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. S», p. 346. Editorial Arte y Letras.