F. fig.
És una espurna.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Ser una espurna
10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Espurna
3 fonts, 1968.
Criatura viva.
Lloc: Borges Blanques, Falset.
Persona petita i moguda.
Lloc: Catalunya.
'Espurna' és una paraula que surt a tots els diccionaris, que s'usa com a sinònima de 'guspira' o 'centella', però també —segons el DCVB— en el sentit d'esquitx. Fins i tot pot aprofitar en el sentit de porció molt petita d'una cosa. I, finalment, serveix per a referir-nos a una persona espavilada.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Ésser una espurna (algú)
1 font, 2004.
(Ésser una) persona espavilada.
És una espurna la teva filla, tan petita i tan eixerida!
Sinònim: Ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb, ésser un estornell.
Ser una espurna
1 font, 1839.
Fr. Ser mòlt viva, desperta ó avispada alguna persòna.
Equivalent en castellà: Ser una chispa.
Fr. Ser mòlt viva, desperta ó avispada alguna persòna.
Equivalent en francès: Être un salpêtre.
Fr. Ser mòlt viva, desperta ó avispada alguna persòna.
Equivalent en italià: Pronto come il salnitro.
Fr. Ser mòlt viva, desperta ó avispada alguna persòna.
Equivalent en llatí: Vividum esse.
Ser una mala espurna
1 font, 2003.
Ser persona de males intencions.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).