F. fig. Persona molt viva d'enteniment, espavilada, deseixida.
Joan és una bona espurna! | Quina espurna estàs fet! | Vaja, aquell xicot era una espurna, un estornell que valia tots los diners del món, Oller Pap. 57.
Equivalent en castellà: Chispa | Centella.
Lloc: Empordà, Vallès, Camp de Tarr., Gandesa, Ribera d'Ebre.
F. Persona massa deixondida i de males intencions, dolenta, que no se'n poden fiar.
Sinònim: Mala espurna.
F. fig.
És una espurna.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Criatura viva.
Lloc: Borges Blanques, Falset.
'Espurna' és una paraula que surt a tots els diccionaris, que s'usa com a sinònima de 'guspira' o 'centella', però també —segons el DCVB— en el sentit d'esquitx. Fins i tot pot aprofitar en el sentit de porció molt petita d'una cosa. I, finalment, serveix per a referir-nos a una persona espavilada.
Lloc: Terres de l'Ebre.