Paremiologia catalana comparada digital

Ser una guineu

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1910.

Guineu

3 fonts, 1910.
Persona astuta, maliciosa, tafanera.
Quina guineu que està feta, aquella. Sempre ho fa tot d'amagat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 85. Autoedició.
Dòna de duptosa moralitat o prostituida del tot. 'Zorra' en castellà equival a dòna pública.
Equivalent en castellà: Zorra.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Guineu. Modismes», p. 194. L'Avenç.
Home astut y dissimulat.
Equivalent en castellà: Zorro.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Guineu. Modismes», p. 194. L'Avenç.
Home astut y dissimulat.
Equivalent en francès: Renard, fin renard o vieux renard.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Guineu. Modismes», p. 194. L'Avenç.
Es diu a (d')una dona bruta i/o prostituta i/o falsa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 97. Editorial Trabucaire.

Ser un guineu

1 font, 2004.
Ser eixerit, viu, espavilat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Guineu», p. 77. Pagès Editors.