Paremiologia catalana comparada digital

Ser una mostela

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Ser una mustela

3 fonts, 1839.
Ser viva i estilitzada.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 260. Web.
Ser molt viu y nèt de clatell.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Mustela. Modisme», p. 225. L'Avenç.
Fr. met. Se diu de la persòna mòlt viva y estordida.
Equivalent en italià: Essere vispo, vivo come la polvere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mustela», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Se diu de la persòna mòlt viva y estordida.
Equivalent en francès: Être un salpêtre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mustela», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Se diu de la persòna mòlt viva y estordida.
Equivalent en castellà: Ser una chispa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mustela», p. 281. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. Se diu de la persòna mòlt viva y estordida.
Equivalent en llatí: Summe vividum esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mustela», p. 281. Impremta de Josep Torner.

Es una mustèla

1 font, 1805.
Loc. met. que s' diu del subgècte mòlt viu, y esturdit.
Equivalent en castellà: Es una chizpa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mustèla», p. 109.
Loc. met. que s' diu del subgècte mòlt viu, y esturdit.
Equivalent en llatí: Summe vividus est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mustèla», p. 109.

Ésser una mostela

1 font, 1969.
Ésser viu i llest.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mostela», p. 248. Edicions Polígrafa.

Mostela

1 font, 2018.
Persona llesta i astuta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres animals que ens caracteritzen i hem de conèixer», p. 361. Editorial Gregal.