M. Onomatopeia del so d'un instrument de música de timbre nasal, sobretot de violins mal tocats.
Nyigo-nyigo-nyigo, / calces de paper; / totes les musiques / passen pel carrer (cançó pop., ap. Aguilò Dicc.) | Pifres, nyigo-nyigo, redoblants de cerimònia, Espriu Esther 38.
I ara silenci (pss!, pst!), que comença el concert: els violins, ho sap tothom, fan nyigo-nyigo, especialment si sonen una mica desafinats. Les trompetes poden fer tararà o tururú. Els tambors fan rataplam; les campanes, ning-nang; i els sonalls, zing-zing.
Violins o instruments mal tocats.
Lloc: Illes Balears.
Imitació del so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Lloc: Illes Balears.
Compost repetitiu i expressiu.
Som aranyoners, isards, poc amics de magarrufes i llagoteries i sense aquella educació refinada, que no deixa de contenir una bona dosi de nyeu-nyeu fariseu, de xiu-xiu dissimulat i de nyigo-nyigo fal·laç.
Onomatopeia del so del violí.
Lloc: Vic (Osona).
Mot amb què s'imita el so d'un violí, violoncel, etc., mal tocat.