Paremiologia catalana comparada digital

Nyigo-nyigo

34 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1915.

Nyigo-nyigo

12 fonts, 1926.
M. Onomatopeia del so d'un instrument de música de timbre nasal, sobretot de violins mal tocats.
Nyigo-nyigo-nyigo, / calces de paper; / totes les musiques / passen pel carrer (cançó pop., ap. Aguilò Dicc.) | Pifres, nyigo-nyigo, redoblants de cerimònia, Espriu Esther 38.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Nyigo-nyigo». Editorial Moll.
I ara silenci (pss!, pst!), que comença el concert: els violins, ho sap tothom, fan nyigo-nyigo, especialment si sonen una mica desafinats. Les trompetes poden fer tararà o tururú. Els tambors fan rataplam; les campanes, ning-nang; i els sonalls, zing-zing.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Violí.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 55. Editorial Moll.
Violins o instruments mal tocats.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Imitació del so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Violí.
Sinònim: Digodí-digodí.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Instruments musicals», p. 36. Editorial Moll.
Castellanos, Carles (2022): «https://twitter.com/CarlesCastella2/status/1541063595278172160». Twitter.
M. Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Equivalent en alemany: Gekratze.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Nyigo-nyigo», p. 830. Enciclopèdia Catalana.
M. Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Equivalent en anglès: Scraping.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Nyigo-nyigo», p. 830. Enciclopèdia Catalana.
M. Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Equivalent en castellà: Sonsonete, soniquete.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Nyigo-nyigo», p. 830. Enciclopèdia Catalana.
M. Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
Equivalent en francès: Zon zon.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Nyigo-nyigo», p. 830. Enciclopèdia Catalana.
Música de violí molesta.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nyigo-nyigo», p. 323. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Som aranyoners, isards, poc amics de magarrufes i llagoteries i sense aquella educació refinada, que no deixa de contenir una bona dosi de nyeu-nyeu fariseu, de xiu-xiu dissimulat i de nyigo-nyigo fal·laç.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 332. Editorial Pòrtic.
Onomatopeia del so del violí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Nyigo-nyigo», p. 451. Llibres de l'Index, S.A.
Mot amb què s'imita el so d'un violí, violoncel, etc., mal tocat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 104. Editorial Millà.
Interj. Onomat.: Nyic (grinyolar), nyic-nyic (parlar). També onomatopeia del so del violí, del violoncel, etc., especialment mal tocats.
Un nyigo-nyigo fi de violins se sentia de lluny (Emili Vilanova, «Falòrnies», «Lo primer amor i altres narracions», 1879-1906).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «N», p. 147. Edicions 62.
Iinterj. Expressió que evoca el so d'un violí, d'un violoncel, etc., mal tocat.
Equivalent en castellà: Soniquete.
Xerric-xerrac (2025): Scribd «Xerric-xerrac. Correcció». Web.

Sonar com un nyigo-nyigo

2 fonts, 1994.
No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le, però ell sempre acabava fent la viu-viu, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo amb el qual s'havia familiaritza.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le, però ell sempre acabava fent la viu-viu, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo amb el qual s'havia familiaritza.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 51. L'Avui / El Punt Avui.

Fer nyigo-nyigo

1 font, 1968.
Per imitar el so d'un violí, violoncel, etc., mal tocat.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 92. Editorial Claret.

Girbit com un nyigo-nyigo

1 font, 2019.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 442. Manuscrit.

Nygo nygo

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.

Nyigo nyigo

1 font, 1952.
El só del violí es representat per les veus…
Sinònim: Digo digo digo | Zigo zigo zigo.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «El so dels instruments», p. 65. Anales del Instituto de Lingüística.

Nyigo nyigo nyigo / calces de paper / totes les banderes / van pel meu carrer

1 font, 1915.
De: Amades, Joan (1917-19).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0004 «Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411140304201/59/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Nyigo nyigo nyigo nyigo, / calces de paper, / totes les musiques / van pel meu carrer

1 font, 1952.
Cançoneta infantil.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «El so dels instruments», p. 65. Anales del Instituto de Lingüística.

Nyigo-nyigo calces de paper

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A8) Vària infantil», p. 15. Editorial Acebo.

Nyigo-nyigo fa botons, pels cairons i pels redons

1 font, 2007.
I també «Nyigo-nyigo fa botons, amb les calces als talons!» o «Nyigo-nyigo fa botons, estantulla'm (o sorolla'm, o sospesa'm) els collons!».
Sinònim: I un be!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «310», p. 94. Garsineu Edicions.

Nyigo-nyigo. Nyigo-nyigo

1 font, 2021.
So del violí, viola, violó …, amb una dolenta execució.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «03. Violí - Viola - Violoncel - Contrabaix - Arquet - Corda». Blogger.

Nyigo, nyigo

1 font, 1952.
En les nombroses i abundoses versions de la cançó «La Porqueirola», és corrent pintar el grunyir dels porcs de la forma «nyigo, nyigo» i «nyigro, nyigro».
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Crits i veus dels animals», p. 54. Anales del Instituto de Lingüística.

Nyigo, nyigo, calces de paper, / totes les nenes maques viuen al meu carrer

1 font, 2012.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Coses de criatures. Cançons», p. 205. Brau Edicions.

Nyigo, nyigo, nyigo, / calces de paper: / totes les musiques / van pel meu carrer

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 562», p. 492. Columna Edicions.

Nyigui-nyego

1 font, 2004.
Moviments que fa una cosa que està mig desllorigada.
Aquesta cadira fa nyigo-nyego.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Nyigui-nyego», p. 103. Pagès Editors.

Un xiquet de nygo-nyago

1 font, 1992.
Poca cosa.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 166. Servei Local de Català de Tortosa.