Serrar la vella

Partir en dos trossos l'enutjosa Quaresma (pàgines 649 i 654).

Dividir simbòlicament la representació gràfica de la Quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s'entrava a la segona meitat de la Quaresma.

Costum abans popular, practicat pels nostres vailets, que anaven per les cases demanant llaminadures o bé «ous i botifarra», després de fer el simulacre de serrar les potes de la vella, mentre cantaven uns versos que després han anat a parar en una cantarella per a fer ballrodó els petits.

F. met. y fam.

Equivalent en llatí: Iocari, quasi ad vetulam in duas partes secandam.

F. met. y fam.

Equivalent en castellà: Partir la vieja.