Partir en dos trossos l'enutjosa Quaresma (pàgines 649 i 654).
Serrar la vella
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.
Serrar la vella
5 fonts, 1983.
Dividir simbòlicament la representació gràfica de la Quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s'entrava a la segona meitat de la Quaresma.
És època de serrar la vella, perquè estem a la segona meitat de la Quaresma.
Costum abans popular, practicat pels nostres vailets, que anaven per les cases demanant llaminadures o bé «ous i botifarra», després de fer el simulacre de serrar les potes de la vella, mentre cantaven uns versos que després han anat a parar en una cantarella per a fer ballrodó els petits.
Quaresma. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Cantarella dels nens a la meitat de la Quaresma.
Lloc: Vallès, Montseny, la Plana de Vic.
El dia de serrar la vella
1 font, 1968.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Serra-la-vella
1 font, 1926.
Acció de passar a mitjan Quaresma colles de nois d'una casa a l'altra, portant un tió i una serra, i fer la cerimònia de serrar el tió en significació que serren la Quaresma.
Lloc: Pineda, Vallès.
Serrar la vèlla
1 font, 1805.
F. met. y fam.
Equivalent en castellà: Partir la vieja.
F. met. y fam.
Equivalent en llatí: Iocari, quasi ad vetulam in duas partes secandam.