Paremiologia catalana comparada digital

Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha cercat

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha cercat

4 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 24. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 553. Edicions 62.
Es diu a qui es lamenta de males conseqüències que ell mateix s'ha proporcionat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «394 Bernat», p. 65. Institut Menorquí d'Estudis.
No poder donar sa culpa a un altre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Noms propis», p. 248. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha buscat

1 font, 2012.
Es diu a qui es lamenta de males conseqüències que ell mateix s'ha proporcionat.
Lloc: Menorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Si En Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha cercat

1 font, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. m')». Editorial Moll.

Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha creat

1 font, 2008.
No poder, o no voler, donar la culpa a un altre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.8. Noms personals. Refranys», p. 458. Editorial Moll.