Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 170», p. 90. Columna Edicions.
Si t'enfits, que t'enfits
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1900.
Si t'enfits, que t'enfits
3 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Hártate, comilón, con pasa y media.
Equivalent en castellà: Hártate, comilón, con pasa y media.
Si s'enfit que s'enfit
1 font, 1989.
Es diu irònicament al·ludint a una cosa que es dóna en quantitat molt escassa. Origen: Un xicot, dinant a ca la promesa, demanà una truita. 1Que l'hi faig d'un ou o de mig?, preguntà la noia a sa mare. —Fes-l'hi d'un ou —concedí la dona—.I si s'enfit que s'enfit. A Blanes i a Tossa situen la historieta a Lloret, i a Lloret, l'atribueixen als dos pobles veïns per provar llur mesquinesa. No obstant, el DCVB diu que és pròpia de l'Empordà, Manresa i Barcelona.
Lloc: Lloret de Mar.
Font: DCVB.
Si t'enfit, que t'enfits
1 font, 1926.
Es diu irònicament al·ludint a una cosa que es dóna en quantitat molt escassa (.
Lloc: Empordà, Manresa, Barc.