Paremiologia catalana comparada digital

Si vols saber el vent d'on ve, mulla't el dit

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Si vols saber el vent d'on ve, mulla't el dit

4 fonts, 1985.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 19. Editorial Joventut.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 32. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 194. Universitat Miguel Hernández.

Si vols saber d'on bufa el vent, mulla't la polpa del dit i posa-la a l'aire

1 font, 2011.
Recurs popular, com el d'encendre una petita flama, quan el vent és molt suau.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire», p. 21. Eixam Edicions.