Paremiologia catalana comparada digital

Soc casat i soc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1921.

Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1112. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1778», p. 868. Columna Edicions.
Ho diuen els que estan separats de la dona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 245. Edicions 62.

Soc casat i soc fadrí, ting dona i no me'n puc servir

1 font, 1921.
Ho diuen els que estan separats de la dona.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1921): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XVII. Manresa, gener-juny de 1921, núm. 77», p. 339. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.