Vol dir que aviat bufarà el vent nord-est que en diuen gargal.
Lloc: Costes catalanes.
Sol amb banyes, gregal amb cames (o banyes)
9 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1915.
Sol amb banyes, / gargal amb cames
1 font, 1968.
Sol amb banyes, / guergal amb cames
1 font, 1952.
Es consideren presagi d'aquest vent les nuvolades llargueres que migcobreixen a vegades el cel per sol ixent o per ponent. Ho diuen també del llevant (v. núm. 163).
Lloc: Costa de Ponent.
Sol amb banyes, / llevant amb cames
1 font, 1952.
Es coneixen diversos presagis d'aquest vent. Ho diuen també del gregal (v. núm. 113).
Lloc: Montgat.
Sol amb banyes, gargal (gregal) amb cames
1 font, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: El Masnou.
Sol amb banyes, gargal amb cames
1 font, 1996.
Dita dels pescadors. Vol dir que farà molt de vent. Les banyes són com unes antenes que es produeixen pels reflexos.
Lloc: Calella.
Sol amb banyes, gregal amb cames
1 font, 1992.
Sol amb banyes, llevant amb cames
1 font, 1926.
Són diferents indicacions de presagis del vent de llevant.
Font: Sanchis Vents 45.
Sol amb cames, gargal amb banyes
1 font, 1999.
Gargal és una variant dialectal de gregal, vent del nord-est, i el sentit de la frase és que, quan surten reflexos de sol llargs i prims entre els núvols, apareix el vent de gregal, que és fresc.
Lloc: Blanes (Selva).
Sol amb cames, llevant amb banyes
1 font, 1995.
Lloc: Montgat (Maresme).