Paremiologia catalana comparada digital

Sol com el noi cabra

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.

Sol com el noi cabra

3 fonts, 1917.
De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0005 «206 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356292». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Completament sol.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cabra f.», p. 68. Edicions 62.
Completament sol.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Noi noia m. i f.», p. 232. Edicions 62.

Sol, com el noi Cabra

2 fonts, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 35.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum XIV. Refranys personals», p. 97. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
S'aplica a qui és amic d'anar sol.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 58. L'Avui / El Punt Avui.

Sol com el noi de Cabra

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1270», p. 152. Columna Edicions.

Sol, com el Noi Cabra

1 font, 1951.
S'aplica a les persones amigues d'anar soles. El Noi Cabra era un beneitó barceloní, fill d'una casa acomodada de primereies del segle passat, molt ben vestit i arreglat, que anava sempre sol parlant contínuament. Si algú li volia entaular conversa, feia un gest d'inconveniència.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 219. Editorial Selecta-Catalonia.