Paremiologia catalana comparada digital

Sols qui té diners a guany s'alegra si hi ha mal any

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1912.

Sols qui té diners a guany s'alegra si hi ha mal any

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1160. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1248», p. 755. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 437. Edicions 62.

Sols qui té diners a guany, s'alegra si hi ha mal any

2 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 50. Estampa Gràfiques Calmell.
Equivalent en castellà: Quien tiene ganado no desea mal año.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. S», p. 835. Antoni López, Editor.

Sols qui té diners a guany s'alegra si ve mal any

1 font, 2003.
NN: Tenir diners a guany: tenir-los dipositats perquè produeixin interès.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 74. Pagès Editors.

Sols qui té diners a guany, / s'alegra si hi ha mal any

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guany», p. 213. Edicions Polígrafa.

Sols qui té diners á guany, s'alegra si hi ha mal any

1 font, 1912.
Diner.
Equivalent en italià: Sol chi vive di rendita s'inflischia del raccolto.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 198. Web.

Sols qui té diners a guanys s'alegra si ve mal any

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. L'estalvi», p. 76. Pagès Editors.