Interj. Sap.
Lloc: Tortosa, Beseit, Xerta.
Sus!
14 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Sus
3 fonts, 1839.
Para dar ánimo.
Veu que se usa pera esquivar los gòssos.
Equivalent en castellà: Tuso, tusa.
Veu que se usa pera esquivar los gòssos.
Equivalent en castellà: Za.
Veu que se usa pera esquivar los gòssos.
Equivalent en francès: Tirez, tirez.
Veu que se usa pera esquivar los gòssos.
Equivalent en italià: Va, va.
Veu que se usa pera esquivar los gòssos.
Equivalent en llatí: Vox interjectionis loco canibus abigendis.
Sus!
3 fonts, 1867.
Usat com a interjecció serveix per a incitar algú a moure's, a anar avant, a anar-se'n d'un lloc.
Lavors lo gloriós Senyor lo pres per los braços dient: Sus, feel cathòlich amich; sus, leal missatger; sus, baró de gran virtut!, Pere Pasqual Obres, i, 77.
Equivalent en castellà: Sus.
Crit amb què es dóna als corredors d'una cursa el senyal de començar a córrer.
Lo jutge pujà alt en un cadafal… e dix cridant: Sus, cauallers!, Tirant, c. 59.
Es diu per indicar a algú que se'n vagi.
Sus d'ací!» (Gandia, Pego).
Lloc: val.
Crit amb què es fa fugir o marxar els gossos.
Equivalent en castellà: ¡Zape!
Lloc: Urgell, Baix Aragó, Maestrat.
Para dar ánimo.
Sinònim: V. Ix!
Forma d'aviar algú.
Sinònim: V. Avall, amb el paraigua!
Equivalent en castellà: ¡Despeja!