Tant bona sou, Madò Agnès, que no sou bona per a res

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Tan bona sou, madò Ainès, que no sou bona per res

3 fonts, 1926.

Lloc: Mall.

Hi ha alguns refranys en els que l'antropònim apareix introduït per una fórmula de tractament.

Per últim, en el fràsic antroponímic del DCVB hi ha alguns casos en què l'antropònim acompleix la funció vocativa que li és pròpia. És a dir, amb ell cridem l'atenció del nostre receptor i ens adrecem directament a ell. Tanmateix aquesta funció apareix molt impersonalitzada, Encara que l'antropònim siga clarament un vocatiu i aparega la referència personal de segona persona, el fet que la funció predominant siga la generalitzadora, augmenta l'efecte d'impersonalitat de la UF.

Font: DCVB.

Emprat per a referir-se de manera irònica a una persona que pensa ser molt i tenir moltes qualitats, però que realment no és així i manca de grans qualitats i destreses. Ainès: Variant formal característica del mallorquí del nom propi de dona Agnés, que prové del llatí Agnes, també nom propi de dona derivat del grec i que significa 'pura, casta'

Sinònim: Donya Coliflor, sinó que és bròquil | Dur més fums que na Torrella.

Tan bona sou madò Ainès, / que no sou bona per res

1 font, 1958.

Tan bona sou Madò Annès, que no sou bona per a res

1 font, 1935.

Tan bona sou Madò Einès, que no serviu per a res

1 font, 2000.

Lloc: Artà.

Tan bona sou Madò Einès, que no serviu per res

1 font, 2003.

Lloc: Mallorca.

Tan bona sou, madò Ainès, que no serviu per a res

1 font, 2008.

Es diu a una persona que es creu saber-ho fer tot i no sap fer res.

Tant bona sou Madò Agnès, que no sou bona per a res

1 font, 1999.