F. Tonada que es canta taral·lejant, sense mots significatius.
Canturriejant una taral·la, Víct. Cat., Sol. 239.
Equivalent en castellà: Tarará.
F. Xerrameca, conversa variada, sense centrar-se en un tema.
La taral·la augmenta, fins que una salutació reverencial de comiat unifica de cop la dispersa poca solta de la xerrameca, Espriu Anys 156.
Equivalent en castellà: Parloteo.
F. Manifestació sorollosa d'alegria.
Una taral·la sense fi seria un ideal menys que mediocre, Carner Bonh. 153.
Equivalent en castellà: Chirinola | Juerga.
F. Xerrameca. | Tonada cantada taral·lejant, sense dir-ne les paraules. De creació expressiva i onomatopeica, que expressa el cantusseig sense lletra ni sentit, a partir d'una arrel «tara(n/l)», i que, per tant, també pot aplicar-se a la falta de sentit en coses, frivolitat o beneitures en persones.