1. Tenir colps amagats (2020, 1 font)
Conductes imprevistes.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 75. Institut d'Estudis Eivissencs.
Tenir cops amagats
21 recurrències en 5 variants.
2. Tenir cops amagats (1994, 15 fonts)
Caram, amb Vidal-Quadras! Té uns cops amagats magnífics.
"Desclot": Avui «"Entre parèntesis". "VQ, al Museu de l'Eròtica"», p. 64. L'Avui / El Punt Avui.
Aquest dimarts pot tenir cops amagats i no hauries d'abaixar la guàrdia.
"Professor Lester": Avui «"Horòscop". "Aries"», p. B20. L'Avui / El Punt Avui.
Actuar amb taïdoria.
Equivalent en castellà: Tener salidas inesperadas, tener golpes inesperados.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 83. Edicions 62, accepció 2.
Actuar de forma inesperada.
Equivalent en castellà: Tener salidas inesperadas, tener golpes inesperados.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 83. Edicions 62, accepció 1.
Tenir reaccions, sortides, sorpreses, inesperades.
Equivalent en castellà: Tener salidas inesperadas | Tener golpes inesperados.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Cop», p. 75. Enciclopèdia Catalana.
Actuar de forma inesperada.
Qui s'havia pensat que aquest noi fos tan bon actor? Té cops amagats! / És un home que té cops amagats; sembla molt seriós i és un plaga / Li agraden els homes amb cops amagats.
Font: R-M / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desconcertar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Actuar amb traïdoria.
No et fiïs d'ell; té cops amagats i tard o d'hora t'enredarà / Alerta! que aquest et pot sortir amb un cop amagat.
Sinònim: Ésser un puta manyac.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Traïdor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Ves quins acudits!
Equivalent en castellà: Tener salidas inesperadas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «675», p. 199. Garsineu Edicions.
Oral / Pascual, Jordi. Font oral.
Reacció d'una persona d'una forma que els altres no esperaven.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Tenir aptituds desconegudes.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cop m.», p. 112. Edicions 62.
Actuar amb traïdoria.
Sinònim: Veg. Tenir mals jocs.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 340. Edicions 62, accepció 2.
Actuar de forma inesperada.
Sinònim: Sorprendre, deixar parat, desconcertar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 340. Edicions 62, accepció 1.
Procedir deslleialment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Enganys», p. 94. Edicions 62.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)». Web.
3. Tenir un cop amagat (1984, 2 fonts)
Donar una sorpresa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Afirmacions», p. 128. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
«Ei, Joan, darrera sa teua mirada tens un cop amagat...», van cantar-li a cau d'orella.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VII. Les figues són mel», p. 104. Editorial Fonoll.
4. Tindre colps amagats (2007, 2 fonts)
Actuar de forma inesperada. Actuar amb traïdoria.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 68. Edicions Víctor.
5. Té un cop amagat (2020, 1 font)
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 44. Setmanaris i Revistes, SL.
