Paremiologia catalana comparada digital

Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt

5 fonts, 1926.
Menjar molt i treballar poc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Loc. ll)». Editorial Moll.
Menjar molt i treballar poc.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 154. Editorial Moll.
Com diem en català «tenia el menjar de bo i el treballar de malalt.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Dotzè grapat: Contes de la vora del foc. La jove mandrosa», p. 241. Edicions del Mall.
Menjar molt i treballar poc.
Quan és l'hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt.
Sinònim: Tenir un os al ventre, haver-lo mossegat el gos d'en Mandra, tenir l'esquena dreta, tenir el llangardaix amarrat a l'esquena.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Peresós». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Peresós. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tindre menjar de bo i treballar de malalt

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1534», p. 52. Columna Edicions.

Tindre menjar de bò y treballar de malalt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 283. Editorial Arte y Letras.