Paremiologia catalana comparada digital

Tenir l'esquena a dos aiguavessos

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1815.

Tenir l'esquena a dos aiguavessos

3 fonts, 1992.
Esser geperut.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 336. Editorial Moll.
Tenir gep.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Aiguavñes», p. 109. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 609», p. 186. Columna Edicions.

Jo ja tench s'esquena á dos aygoyessos

1 font, 1815.
[…] pero si m'ho barrufestetges emb un pam de morros, y heu llegeis com qui mestega fasòls, no hem ferás falló per axò, que jo ja tench s'esquena á dos aygoyessos, y el mon m'ha pegat betcollada, y res m'alsa es ventrei.
Lloc: Mallorca.
Aguiló i Cortès, Tomàs (1815): Rondaya de rondayes en mallorquí, ed 1912 «Prolec al lector», p. 8. Impremta de Felip Guasp.

Tenir s'esquena a dos aigovessos

1 font, 1926.
Tenir gep, tenir l'esquena amb dos pendents.
Jo ja teng s'esquena a dos aygovessos (Aguiló C., Rond. de R. 8).
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aiguaves Loc.-», p. 346. Editorial Moll.