Paremiologia catalana comparada digital

Tenir part amb el dimoni

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Tenir part amb el dimoni

4 fonts, 1926.
Estar en relacions amicals amb el mal esperit; tenir una bona sort extraordinària en totes les coses.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Part Loc. i)». Editorial Moll.
Es diu figuradament del qui viu victoriós i pròsper.
A na Tal tot li va bé; pareix que té part amb el dimoni.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 88. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1002», p. 917. Columna Edicions.
Esser protegit pel dimoni.
… se malpensaren si haurien pegat salt a part o banda o si tendrien part amb el dimoni (IV, 11).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «T», p. 360. Editorial Moll.

Tindre part en lo dimòni

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. T», p. 351. Editorial Arte y Letras.

Tindre part en lo dimoni

1 font, 2003.
Tindre una bona sort extraordinària.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 61. Institut d'Estudis del Baix Cinca.