Paremiologia catalana comparada digital

Tingues per ben alabada la dona de qui no es parla

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.

Tingas per ben alabada la dona de qui no'n parlan

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: La mujer más alabada, es la que es más olvidada.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 659. Librerías París-Valencia.

Tingues per ben alabada / la dona de qui no es parla

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alabar-se», p. 145. Edicions Polígrafa.

Tingues per ben alabada la dona de qui no en parlen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1865», p. 896. Columna Edicions.

Tingues per ben alabada la dona de qui no es parla

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1205. Editorial Selecta-Catalonia.

Tingues perben alabada la dona de qui no es parla

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 206. Edicions 62.