Paremiologia catalana comparada digital

Tites, tites!

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1916.

Titas titas / cap a dedins / mare mare / venen carlins. / Titas titas / cap a forats / mare mare / benen soldats

1 font, 1916.
De: Xutglà Figueras, Pere.
Lloc: Les Preses.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0504/0101 «Dites de les Preses - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1216222». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tites

1 font, 2011.
Interj. Mot amb què es criden les gallines.
Tites, tites!
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. T», p. 430. Edicions Salòria.

Tites, tites

1 font, 2021.
Per cridar les gallines.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1471732719487012868». Twitter.

Tites, tites, totes a dins, que vénen els Carlins

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 69. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Tites, tites!

1 font, 2024.
La forma de cridar les gallines perquè vinguen a menjar.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gallina», p. 227. Llibres de l'Index, S.A.

Tites!

1 font, 1968.
Crit amb què hom crida les gallines.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 104. Editorial Claret.