Paremiologia catalana comparada digital

Tot s'aferra per l'olla

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Tot s'aferra per l'olla

2 fonts, 1992.
Es diu referint-se a un negoci o empresa en què els beneficis es perden per l'excés de despeses secundàries.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Olla», p. 85. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 310», p. 582. Columna Edicions.

Tot s'aferra per s'olla

2 fonts, 1984.
Lloc: Menorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 89. Ajuntament de Marratxí.
Mal negoci.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. T. Variats», p. 137. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tot s'aferra (o s'en va) per s'olla

1 font, 1993.
Es diu referint-se a un negoci o empresa en què els beneficis es perden per l'excés de despeses secundàries (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2001 Olla», p. 280. Institut Menorquí d'Estudis.

Tot se afèrra per s'òlla

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.

Tot se'n va per s'olla

1 font, 2000.
Lloc: Menorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 89. Ajuntament de Marratxí.