Paremiologia catalana comparada digital

Tot vent eixuga i tot vent fuma

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Tot vent eixuga i tot vent fuma

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 947. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 32. Edicions 62.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán, se puede interpretar en alusión a los recursos hídricos de la isla. Las reservas de las estaciones de lluvia, se optimizan en época de sequía. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 660. Universitat de les Illes Balears.

Tot vent eixuga, i tot vent fuma

3 fonts, 1980.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 104. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 330. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 25. J. Huguet Pascual, editor.

Tot vent eixuga / i tot vent fuma

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 33. La Neotípia.

Tot vent eixuga, i tot foc fuma

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Tot vent, eixuga

1 font, 1984.
En els cereals els vents secs i càlids són causa del temut escaldat.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «2.3. El vent», p. 35. Manuscrit.