Paremiologia catalana comparada digital

Tots els diables s'assemblen

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Tots els diables s'assemblen

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 419. Edicions 62.

Un diable sembla a un altre

3 fonts, 1989.
Vol dir que cada home mostra la mateixa manera d'esser i els mateixos costums dels homes de la seva mena, posició, categoria, professió, etc.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Diable», p. 48. Editorial Moll.
Vol dir que cada home mostra la mateixa manera d'esser i els mateixos costums dels homes de la seva mena, posició, categoria, professió, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 335. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Un diable s'assembla a l'altre

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 983», p. 689. Columna Edicions.

Un diable sembla a un atre

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «U», p. 299. Editorial Arte y Letras.