Paremiologia catalana comparada digital

Tum-tum

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Tum-tum

4 fonts, 1926.
M. Onomatopeia del so repetit dels tambors, dels martells picant, etc.
Y es tum-tum des tamborinos, Ignor. 1.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tum-tum». Editorial Moll.
Onomatopeia expressiva del soroll dels tambors.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Tum-tum», p. 491. Llibres de l'Index, S.A.
Interj. Onomatopeia del so repetit d'un tambor, del batec del cor, de cops de martell, etc.
I es tum-tum dels tamborinos («L'Ignorància», 1879-1885).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 231. Edicions 62.
Reproduïu-vos, bestioles, que el tumtum de les vostres potetes em bressola, que el crec-crec de les vostres arrels m'agombola.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Solà, Irene (2019): Canto jo i la muntanya balla «III - L'aürt». Editorial Anagrama.

Tuntum

1 font, 1926.
Sinònim: V. tum-tum.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tuntum». Editorial Moll.