Paremiologia catalana comparada digital

Un escolta val cent lliures

11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Un escolta val cinc sous

3 fonts, 1992.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà b. Sentits. Oïda, escoltar, soroll. Escoltar. No escoltar», p. 400. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 373», p. 137. Columna Edicions.

Un escolta val cent lliures

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El cent», p. 228. Editorial Selecta-Catalonia.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Un escolt val cinc sous (o cent sous, o cent lliures)

1 font, 1926.
Ho diem quan un ens diu: «Escolt!» per a parlar-nos de coses que no ens agrada sentir o que no ens interessen.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Escolt». Editorial Moll.

Un escolte val cent lliures

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 335. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Un escolte val cinc sous!

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Tardar», p. 309. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà b. Sentits. Oïda, escoltar, soroll. Escoltar. No escoltar», p. 400. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en general, xarrar. Expressions», p. 790. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Un escolte, val cent lliures

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «U», p. 300. Editorial Arte y Letras.