Paremiologia catalana comparada digital

Val més carn dura que sèmola clara

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Val més carn dura que sèmola clara

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1059. Editorial Selecta-Catalonia.
A pagès fan un tipus de sèmola mòlta deficientment cuita amb aigua sola, qualificada de «sèmola de pobre».
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 93. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 332. Edicions 62.

Més val carn dura que sèmola clara

2 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pa, vi i carn», p. 159. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Mieux vaut viande dure que semoule claire.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 128. Sport-Entraide-Amitié.

Més val carn dura que sémola clara

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Carn Refr. l)». Editorial Moll.

Més val carn dura que semola clara

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Mieux vaut viande dure que semoule claire.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 156. Robert Morel Editeur.