Paremiologia catalana comparada digital

Val més el pa que el peix

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Contar més pa que peix

3 fonts, 1926.
Narrar una cosa amb exageració, fent-la més grossa del que és en realitat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Contar Loc. c)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Exagerar.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 61. Editorial Diàfora.
Sinònim: Contar més pa que formatge | Promet més formatge que pa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 35», p. 686. Columna Edicions.

Costar més es pa que es peix

2 fonts, 1999.
Costar més el secundari que el principal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 375. Editorial Moll.
Esser més abundant o més costosa la part secundària que la principal.
Sinònim: Pujar més sa corda que es bou.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie A. Cost», p. 158. Hora Nova.

Val més es pa que es peix

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. V», p. 200. Consell de Mallorca.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Costar més la salsa que el peix

1 font, 2024.
Donar més importància a la circumstància que a la substància.
Sinònim: Costar més el farcit que el pollastre | Costar més el suc que la perdiu.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C. Expressions», p. 68. Autoedició.