Paremiologia catalana comparada digital

Val més menjar capó que tacó

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1924.

Val més menjar capó que tacó

5 fonts, 1924.
Val més restar fadrina que mal casada.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1103. Editorial Selecta-Catalonia.
Val més restar fadrina que malcasada.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els capons». Web.
Per a expressar que una noia val més que quedi fadrina que mal casada.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1924): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XX. Manresa, gener de 1924, núm. 83», p. 12. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 954», p. 677. Columna Edicions.
Val més ser soltera que malcasada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 333. Edicions 62.

Val més menjar capó quer tacó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.