Paremiologia catalana comparada digital

Val més oir que dir

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Val més oir que dir

5 fonts, 1928.
Sinònim: Val més oure que parlar.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 44 (15 de febrer de 1928) «Refraner. XXXIII. Ço que val més», p. 71. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Sinònim: Val més escoltar que parlar.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 88. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 187», p. 551. Columna Edicions.
Guardeu les proporcions.
Junceda, Joan G. (1959): Bon seny. Aforismes, faules i acudits «Els aforismes», p. 35. Llibres de l'Index, S.A..
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 338. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Val més oir / que dir

2 fonts, 1907.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Oir», p. 23. Edicions Polígrafa.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 88. L'Avenç.

Val més oír, que dir

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «V», p. 301. Editorial Arte y Letras.

Val més oure que parlar

1 font, 1928.
Sinònim: Val més oir que dir.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 44 (15 de febrer de 1928) «Refraner. XXXIII. Ço que val més», p. 71. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.