Paremiologia catalana comparada digital

Mal de molts, conhort de boigs

125 recurrències en 54 variants. Primera citació: 1752.

Mal de molts, conhort de boigs

10 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Mal de beaucoup, consolation de fous.
Font: H. Guiter (1969:344-45).
Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Hi ha que tractar de superar-se individualment, i no conformar-se amb el que a altres també els succeeix.
Equivalent en francès: Mal de beaucoup, consolation de fous.
Lloc: Catalunya del Nord.
Quan compartim una preocupació o desgràcia, ens sentim alleujats i de la persona a qui ho diem ens pot arribar consol.
Sinònim: Mal de molts, conhort de pocs (o de necis, o de ximples).
Equivalent en castellà: Desgracia compartida, menos sentida; Mal de muchos, consuelo de tontos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
La desgràcia d'altri no consola.
Lloc: Ribera.

Mal de molts, conhort de tots

8 fonts, 1922.
Lloc: Tivissa.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en castellà: Mal de muchos conorte es.
Font: RF-1509: X.25.
De: Erasme de Rotterdam.
Equivalent en llatí: Commune naufragium, omnibus solatium.
Font: Adagia (1508), diu que els grecs tenien un aforisme que, en versió llatina, deia.
Equivalent en llatí: Gaudium est miseris socios habere poenarum.
Font: H. Bebel (1472-1518), als Proverbia germanica (1508).
Lloc: Segarra, Urgell.
Font: DCVB (I,135).
Equivalent en castellà: Mal de muchos conorte es.
Font: L. Palmireno (1560:120), reprodueix X.25 i en dóna com a equivalent llatí la formulació d'Erasme.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo es.
Font: P. Vallés (1459).
La primera traducció a una llengua de la Península Ibèrica de l'obra de Guido delle Colonne 'Historia destructionis Troiae' (1287) és la feta en català per Jaume Conesa, el 1367 (que, per cert, no conté aquesta parèmia), mentre que la traducció castellana de Pedro de Chinchilla és del 1443.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, conorte es.
Font: E. S. O'Kane (1959:151), dóna una primera documentació circa 1270, probablement equivocada, referida a la 'Història Troyana.
Ref. con el cual se niega que sea más llevadera una desgracia cuando comprende a crecido número de personas. Los que tienen contraria opinión dicen: Mal de muchos, consuelo de todos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de todos.
Font: DRAE (Campos & Barella: núm.273).
Ref. con el cual se niega que sea más llevadera una desgracia cuando comprende a crecido número de personas. Los que tienen contraria opinión dicen: Mal de muchos, consuelo de todos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Font: DRAE (Campos & Barella: núm.273).
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: El caballero Cifar (començament del segle XIV), Corbacho (1439), RV, Seniloquium i en alguna composició poètica del segle XV.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: H. Núñez (1555:73).
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Mal de muchos, konorte es.
Font: G. Correas (1627).
Equivalent en castellà: Se prohibe, como pestilente dicho, aquello de 'Mal de muchos, consuelo de todos'. No decía en el original sino 'tontos', y ellos lo han adulterado.
Font: El Criticón (1651-1657), segons que reporta J. M. Iribarren (1993:312).
Equivalent en llatí: Commune naufragium, omnibus solatium.
Font: L. Palmireno (1560:120), reprodueix X.25 i en dóna com a equivalent llatí la formulació d'Erasme.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, conorte es.
Font: Capítol X. (X.25).
Es diu quan algú pretén aconhortar-se dels seus mals dient que molts els pateixen. La part final admet moltes variants (de boigs, de bèsties, de tabolls, de pocs).
Sinònim: Mal de molts, conort de tots.
Font: DCVB, s. v. mal.
Es diu quan algú pretén aconhortar-se dels seus mals dient que molts els pateixen. Despuig, per boca de Fàbio, es conforma així de la davallada de la casa dels seus avantpassats al Rosselló. De: Despuig, Cristòfor.
(DCVB: mal. Refr. cc). La part final admet moltes variants (de boigs, de bèsties, de tabolls, de pocs). Vegeu també el PL: mal i la PCC: M 382, on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Ulldecona.

Mal de molts, conhort de bèsties

6 fonts, 1984.
També es manifesta fidel al seu paisà J. P. Figuera.
Font: Fuster, M. (1979).
Lloc: Mallorca, Menorca.
Font: DCVB (I,135).
Lloc: Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Es diu d'aquells que es consolen de llurs mals o defectes en considerar que n'hi ha molts que els pateixen (D.).
P'es qui se consolen d'un mal general.
Lloc: Menorca.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.

Mal de molts, consol de tontos

5 fonts, 1992.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Menorca.
Lloc: Marina Baixa.

Mal de molts, consol de ximples

5 fonts, 1996.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.

Mal de molts, consol de tots

4 fonts, 1992.
Recupera la codificació del XVI, ja usada pel seu paisà C. Despuitg, tot i que hi canvia 'conhort' per 'consol'
Font: Bayerri, E. (1936-79:III,25).
Font: CR, FX, ME, VR.
Lloc: Alcanar.

Mal de mòlts conort de pocs

3 fonts, 1839.
Exp. que lo mal general no alivia á ningú pero serveix de consol.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en francès: La consolation des malheureux c'est d'avoir des semblables.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en italià: I compagni d'infortunio ne diminuiscono l'amarezza.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere penates.

Mal de mols, conort de tots

2 fonts, 1752.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Font: Burguera, M. (?-1725).

Mal de molts conhort de bèsties

2 fonts, 1984.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
No perquè siguin molts que patesquin, no hi hagin de cercar remei.
Lloc: Menorca.

Mal de molts conort de pochs

2 fonts, 1831.
Equivalent en llatí: Comune naufragium; solatium est miseris socios habere penates.
Font: DTo (1640), a l'entrada 'mal'
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.

Mal de molts consol de tots

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.

Mal de molts, conhort de «tontos» (ximples)

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.

Mal de molts, conhort de pocs

2 fonts, 1992.

Mal de molts, conhort de tontos

2 fonts, 1996.
Aconseja la conformidad en las desgracias que afectan a muchos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Lloc: País Valencià.
Font: Martí Gadea, J. (1891).

Mal de molts, conort de boigs

2 fonts, 1900.
Font: R. Font (1900).

Mal de molts, conort de pocs

2 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Font: DBel (1803-1805), DRCC (1831:núm.394), DFe (1839), DCC (1847), DLa (1864-65), DSa (1883), DRo (1913).
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Font: DBel (1803-1805), DRCC (1831:núm.394), DFe (1839), DCC (1847), DLa (1864-65), DSa (1883), DRo (1913).
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.

Conhort de molts, conhort de besties

1 font, 1880.

Conhort de molts, conhort de bèsties

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.

De manera que també ha pres hom com les altres: mal de molts conort de tots

1 font, 1996.
De: Despuig, Cristòfor.
Font: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) (Duran, 1981:109).

Mal d'ase, consol de bèsties

1 font, 2022.
Lloc: Pedreguer.

Mal de molts / conort de boigs

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).

Mal de molts / consol de tots

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).

Mal de molts conhort de tots

1 font, 2008.

Mal de molts conòrt de bestias

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Lloc: Menorca.

Mal de molts conort de bestias

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Lloc: Menorca.

Mal de molts conort de bèsties

1 font, 1996.
Torna a canviar el darrer mot, probablement per influència del 'tontos' de la formulació espanyola.
Font: DFi (1840).

Mal de molts conort de pocs

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.

Mal de molts consol de pochs

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Mal ageno no pone consuelo.
Lloc: Selva.

Mal de molts, / conhort de besties

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Lloc: Menorca.

Mal de molts, / conhort de pocs

1 font, 1967.

Mal de molts, / consol de babaus

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Mal de molts, alegria de pocs

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Mal de molts, conhort d'ases

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.

Mal de molts, conhort de bambos

1 font, 1986.
Sinònim: Mal de molts, remei de bambos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Lloc: Eivissa i Formentera.

Mal de molts, conhort de bísties

1 font, 2010.
Lloc: Binissalem (Mallorca).

Mal de molts, conhort de boigs (o de bèsties, o de tabolls, o de pocs)

1 font, 1996.
Font: DCVB (VII,137).

Mal de molts, conhort de boigs (o de pocs)

1 font, 2001.
Consol dels malaurats és tenir companys de penes. Dita basada en la faula de la llebre i la granota d'Isop.
Equivalent en llatí: Solamen niseris socios habuisse malorum.
Font: Citada per B. Spinoza (Eth. 4.5).

Mal de molts, conhort de pocs i remei de tontos

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.

Mal de molts, conhort de tontos (o de bèsties)

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Mal de molts, conòrt de pòcs (bòtjs, ò tabolls)

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Equivalent en castellà: Mal ajeno, no pone consuelo.
Equivalent en francès: La consolation ds malhereux, c'est d'avoir des semblables.
Equivalent en italià: I compagni d'infortunio, ne diminuiscono l'amarezza.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere penates.

Mal de molts, conort de tots

1 font, 2018.
On se cita Despuig. De: Farnés, Sebastià.
Lloc: Tortosa.
Font: PCC (M: 382).
De: Despuig, Cristòfor.
Fàbio: De manera que també à pres hom com les altres: «mal de molts, conort de tots». (II, 292).
Sinònim: Mal de molts, conhort de tots.
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Mal de molts, consol de bàmbols

1 font, 2008.
Mal de molts, dolent conhort.
Sinònim: Mal de molts, remei de bàmbols | Mal de molts, conhort de bèstia.

Mal de molts, consol de bobos

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).

Mal de molts, consol de boigs

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).

Mal de molts, consol de necis

1 font, 1993.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.

Mal de molts, consol de pochs (o conort de tabolls)

1 font, 1900.

Mal de molts, consòl de pòcs

1 font, 1900.

Mal de molts, consol de pocs (botjos)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.

Mal de molts, consol de rucs

1 font, 2009.
Lloc: Penedès.

Mal de molts, consol de rucs (o conhort de boigs)

1 font, 2016.

Mal de mólts, consol de tabólls

1 font, 1905.
Proverbis castellans.

Mal de molts, remei de «tontos»

1 font, 2011.
Es diu quan algú s'alegra o es fot del mal general o de la desgràcia dels altres.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, remedio de tontos || Connex: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las tuyas a remojar.

Mals de molts, consol de tots

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).

Puis remey no té la mort, / mal de molts, consort de tots. / Pler, folgantse y deport, / ab delit de tota sort: / axí vull complir mos vots

1 font, 1996.
Font: Representació de la mort (segle XIV) (Romeu, 1957-58, 207).