Paremiologia catalana comparada digital

Mal de molts, conhort de boigs

125 recurrències en 54 variants. Primera citació: 1752.

Mal de molts, conhort de boigs

10 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Mal de beaucoup, consolation de fous.
Font: H. Guiter (1969:344-45).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mal», p. 148. Enciclopèdia Catalana.
Hi ha que tractar de superar-se individualment, i no conformar-se amb el que a altres també els succeeix.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gausachs, Núria (2021): «https://twitter.com/GausachsNuria/status/1345828462024675334». Twitter.
Equivalent en francès: Mal de beaucoup, consolation de fous.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 344. Robert Morel Editeur.
Quan compartim una preocupació o desgràcia, ens sentim alleujats i de la persona a qui ho diem ens pot arribar consol.
Sinònim: Mal de molts, conhort de pocs (o de necis, o de ximples).
Equivalent en castellà: Desgracia compartida, menos sentida; Mal de muchos, consuelo de tontos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mal». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Molts», p. 87. Edicions 62.
La desgràcia d'altri no consola.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Patiment», p. 36. Edicions 62.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Mal de molts, conhort de tots

8 fonts, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 71. Manuscrit.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 100. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos conorte es.
Font: RF-1509: X.25.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 210. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Erasme de Rotterdam.
Equivalent en llatí: Commune naufragium, omnibus solatium.
Font: Adagia (1508), diu que els grecs tenien un aforisme que, en versió llatina, deia.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 210. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en llatí: Gaudium est miseris socios habere poenarum.
Font: H. Bebel (1472-1518), als Proverbia germanica (1508).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 210. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Segarra, Urgell.
Font: DCVB (I,135).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos conorte es.
Font: L. Palmireno (1560:120), reprodueix X.25 i en dóna com a equivalent llatí la formulació d'Erasme.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo es.
Font: P. Vallés (1459).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
La primera traducció a una llengua de la Península Ibèrica de l'obra de Guido delle Colonne 'Historia destructionis Troiae' (1287) és la feta en català per Jaume Conesa, el 1367 (que, per cert, no conté aquesta parèmia), mentre que la traducció castellana de Pedro de Chinchilla és del 1443.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, conorte es.
Font: E. S. O'Kane (1959:151), dóna una primera documentació circa 1270, probablement equivocada, referida a la 'Història Troyana.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ref. con el cual se niega que sea más llevadera una desgracia cuando comprende a crecido número de personas. Los que tienen contraria opinión dicen: Mal de muchos, consuelo de todos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de todos.
Font: DRAE (Campos & Barella: núm.273).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ref. con el cual se niega que sea más llevadera una desgracia cuando comprende a crecido número de personas. Los que tienen contraria opinión dicen: Mal de muchos, consuelo de todos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Font: DRAE (Campos & Barella: núm.273).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: El caballero Cifar (començament del segle XIV), Corbacho (1439), RV, Seniloquium i en alguna composició poètica del segle XV.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: H. Núñez (1555:73).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, gozo es.
Font: G. Correas (1627).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, konorte es.
Font: G. Correas (1627).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Se prohibe, como pestilente dicho, aquello de 'Mal de muchos, consuelo de todos'. No decía en el original sino 'tontos', y ellos lo han adulterado.
Font: El Criticón (1651-1657), segons que reporta J. M. Iribarren (1993:312).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en llatí: Commune naufragium, omnibus solatium.
Font: L. Palmireno (1560:120), reprodueix X.25 i en dóna com a equivalent llatí la formulació d'Erasme.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 213. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, conorte es.
Font: Capítol X. (X.25).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 250. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 382», p. 692. Columna Edicions.
Es diu quan algú pretén aconhortar-se dels seus mals dient que molts els pateixen. La part final admet moltes variants (de boigs, de bèsties, de tabolls, de pocs).
Sinònim: Mal de molts, conort de tots.
Font: DCVB, s. v. mal.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui segon», p. 49.
Es diu quan algú pretén aconhortar-se dels seus mals dient que molts els pateixen. Despuig, per boca de Fàbio, es conforma així de la davallada de la casa dels seus avantpassats al Rosselló. De: Despuig, Cristòfor.
(DCVB: mal. Refr. cc). La part final admet moltes variants (de boigs, de bèsties, de tabolls, de pocs). Vegeu també el PL: mal i la PCC: M 382, on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Parèmies», p. 146. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Diners i quantitats», p. 169. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.

Mal de molts, conhort de bèsties

6 fonts, 1984.
També es manifesta fidel al seu paisà J. P. Figuera.
Font: Fuster, M. (1979).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Mallorca, Menorca.
Font: DCVB (I,135).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 43. Consell de Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 32. Ajuntament d'Inca.
Es diu d'aquells que es consolen de llurs mals o defectes en considerar que n'hi ha molts que els pateixen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1685 Mal», p. 234. Institut Menorquí d'Estudis.
P'es qui se consolen d'un mal general.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 238. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Tot seguit relacione —ordenades alfabèticament— diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/34312/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-v». Diari la Veu.

Mal de molts, consol de tontos

5 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 383», p. 693. Columna Edicions.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 17. Autoedició.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «tarannàs i actituds», p. 59. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 30. Setmanaris i Revistes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.

Mal de molts, consol de ximples

5 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «347», p. 105. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

Mal de molts, consol de tots

4 fonts, 1992.
Recupera la codificació del XVI, ja usada pel seu paisà C. Despuitg, tot i que hi canvia 'conhort' per 'consol'
Font: Bayerri, E. (1936-79:III,25).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font: CR, FX, ME, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «tarannàs i actituds», p. 59. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La salut. La mort», p. 46. Servei Local de Català de Tortosa.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Mal de mòlts conort de pocs

3 fonts, 1839.
Exp. que lo mal general no alivia á ningú pero serveix de consol.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Mal», p. 18. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 164. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en francès: La consolation des malheureux c'est d'avoir des semblables.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 164. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en italià: I compagni d'infortunio ne diminuiscono l'amarezza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 164. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo mal general no alivia lo de cada hu, mes servex de consol.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere penates.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mal», p. 164. Impremta de Josep Torner.

Mal de mols, conort de tots

2 fonts, 1752.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera M», p. 28. Casa de Miquel Cerdá.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Font: Burguera, M. (?-1725).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mal de molts conhort de bèsties

2 fonts, 1984.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.
No perquè siguin molts que patesquin, no hi hagin de cercar remei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Bestiar», p. 173. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mal de molts conort de pochs

2 fonts, 1831.
Equivalent en llatí: Comune naufragium; solatium est miseris socios habere penates.
Font: DTo (1640), a l'entrada 'mal'
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 211. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «394», p. 92. Imprenta de Saurí y Compañía.

Mal de molts consol de tots

2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 2. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 2. Manuscrit.

Mal de molts, conhort de «tontos» (ximples)

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 211. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mal de molts, conhort de pocs

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 381», p. 691. Columna Edicions.

Mal de molts, conhort de tontos

2 fonts, 1996.
Aconseja la conformidad en las desgracias que afectan a muchos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 91. Comercial Denes, SL.
Font: Martí Gadea, J. (1891).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mal de molts, conort de boigs

2 fonts, 1900.
Font: R. Font (1900).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 78. Editorial Rourich.

Mal de molts, conort de pocs

2 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Font: DBel (1803-1805), DRCC (1831:núm.394), DFe (1839), DCC (1847), DLa (1864-65), DSa (1883), DRo (1913).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Font: DBel (1803-1805), DRCC (1831:núm.394), DFe (1839), DCC (1847), DLa (1864-65), DSa (1883), DRo (1913).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.

Conhort de molts, conhort de besties

1 font, 1880.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (20-10-1880), núm.11 «El capellá moro de la llonja», p. 87. Revista La Ilustració Catalana.

Conhort de molts, conhort de bèsties

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Conformitat. Refranys», p. 115. Hora Nova.

De manera que també ha pres hom com les altres: mal de molts conort de tots

1 font, 1996.
De: Despuig, Cristòfor.
Font: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) (Duran, 1981:109).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 211. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mal d'ase, consol de bèsties

1 font, 2022.
Lloc: Pedreguer.
J. A (2022): «Mal volgut no és plangut». Migjorn.

Mal de molts / conort de boigs

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mal de molts / consol de tots

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 86. Autoedició.

Mal de molts conhort de tots

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Mal de molts conòrt de bestias

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 290. Imp. de Miguel Parpal.

Mal de molts conort de bestias

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 111. Editorial Claret.

Mal de molts conort de bèsties

1 font, 1996.
Torna a canviar el darrer mot, probablement per influència del 'tontos' de la formulació espanyola.
Font: DFi (1840).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mal de molts conort de pocs

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mal de muchos consuelo de tontos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere Penates.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.

Mal de molts consol de pochs

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Mal ageno no pone consuelo.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 33. Manuscrit.

Mal de molts, / conhort de besties

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 283. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.

Mal de molts, / conhort de pocs

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Conhort», p. 166. Edicions Polígrafa.

Mal de molts, / consol de babaus

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 34. Autoedició.

Mal de molts, alegria de pocs

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 35. Garsineu Edicions.

Mal de molts, conhort d'ases

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IX: Observacions, advertiments i consells, valors i contravalors, normes i principis. Consol», p. 253. Eixam Edicions.

Mal de molts, conhort de bambos

1 font, 1986.
Sinònim: Mal de molts, remei de bambos.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 48. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mal de molts, conhort de bísties

1 font, 2010.
Lloc: Binissalem (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mal de molts, conhort de boigs (o de bèsties, o de tabolls, o de pocs)

1 font, 1996.
Font: DCVB (VII,137).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 212. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mal de molts, conhort de boigs (o de pocs)

1 font, 2001.
Consol dels malaurats és tenir companys de penes. Dita basada en la faula de la llebre i la granota d'Isop.
Equivalent en llatí: Solamen niseris socios habuisse malorum.
Font: Citada per B. Spinoza (Eth. 4.5).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2789», p. 160. Enciclopèdia Catalana.

Mal de molts, conhort de pocs i remei de tontos

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «M», p. 38. Autoedició.

Mal de molts, conhort de tontos (o de bèsties)

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «M», p. 35. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Mal de molts, conòrt de pòcs (bòtjs, ò tabolls)

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 449. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Mal ajeno, no pone consuelo.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 450. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: La consolation ds malhereux, c'est d'avoir des semblables.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 450. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: I compagni d'infortunio, ne diminuiscono l'amarezza.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 450. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Solatium est miseris socios habere penates.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 450. Centre Excursionista de Catalunya.

Mal de molts, conort de tots

1 font, 2018.
On se cita Despuig. De: Farnés, Sebastià.
Lloc: Tortosa.
Font: PCC (M: 382).
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui segon», p. 49.
De: Despuig, Cristòfor.
Fàbio: De manera que també à pres hom com les altres: «mal de molts, conort de tots». (II, 292).
Sinònim: Mal de molts, conhort de tots.
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui segon», p. 49.

Mal de molts, consol de bàmbols

1 font, 2008.
Mal de molts, dolent conhort.
Sinònim: Mal de molts, remei de bàmbols | Mal de molts, conhort de bèstia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 397. Editorial Moll.

Mal de molts, consol de bobos

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 75. Ajuntament d'Alzira.

Mal de molts, consol de boigs

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 31. Autoedició.

Mal de molts, consol de necis

1 font, 1993.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, consuelo de tontos.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 114. Seuba Edicions.

Mal de molts, consol de pochs (o conort de tabolls)

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 59. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mal de molts, consòl de pòcs

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 449. Centre Excursionista de Catalunya.

Mal de molts, consol de pocs (botjos)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.

Mal de molts, consol de rucs

1 font, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Mal de molts, consol de rucs (o conhort de boigs)

1 font, 2016.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.

Mal de mólts, consol de tabólls

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 227. Stampa Elzeveriana.

Mal de molts, remei de «tontos»

1 font, 2011.
Es diu quan algú s'alegra o es fot del mal general o de la desgràcia dels altres.
Equivalent en castellà: Mal de muchos, remedio de tontos || Connex: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las tuyas a remojar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 478. Web.

Mals de molts, consol de tots

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Puis remey no té la mort, / mal de molts, consort de tots. / Pler, folgantse y deport, / ab delit de tota sort: / axí vull complir mos vots

1 font, 1996.
Font: Representació de la mort (segle XIV) (Romeu, 1957-58, 207).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 211. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.