Paremiologia catalana comparada digital

Val més una bona fangada que una bona llaurada

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Val més una mala fangada que una bona llaurada

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1041. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 384. Edicions 62.

Val més una bona fangada que una bona llaurada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.

Val més una mala fangada, que una bona llaurada

1 font, 1984.
La fanga, sovint s'ha imaginat com a pròpia del país basc, però s'utilitzava de forma àmplia a la Catalunya del segle XVIII, malgrat que alguna "Acadèmia" la considerava com una tècnica endarrerida. El fet que hagi sobreviscut és un senyal ben clar de la seva eficàcia.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 68. Manuscrit.