Paremiologia catalana comparada digital

Vell xaruc

19 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Vell xaruc

5 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Vejestorio.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 232. Editorial Pòrtic.
Decrèpit, caduc, que repapieja.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres expressions al voltant de la p+èrdua de facultats mentals», p. 335. Editorial Gregal.
Persona molt vella i decrèpita.
Sinònim: Vell arrossinat | Vell atrotinat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Vell | Vella», p. 461. Llibres de l'Index, S.A..
Persona molt vella i decaiguda.
No m'agradaria acabar essent un vell xaruc sense ningú al meu voltant.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Vell». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.

Xaruc

3 fonts, 1970.
(De l'occità chazuc), persona molt gran, decrèpit, caduc, carregat d'anys: «És un vell xaruc que amb prou feines s'aguanta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La salut», p. 383. Editorial Gregal.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
L'home que perd energies vitals d'una manera visible i patent.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xaruc», p. 323. Edicions Polígrafa.

Ser un vell xaruch

1 font, 1874.
Perque son un vell xaruch.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena II». Manuscrit.

Vèll xaruc

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Senio decrepitus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vell, a», p. 402.
Equivalent en castellà: Vejancon.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vell, a», p. 402.

Vèll xarug

1 font, 1839.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en francès: Abougri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en francès: Décrépit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en castellà: Monton de tierra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en llatí: Senio decrepitus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en francès: Très-vieux.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en italià: Vecchissimo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en castellà: Vejancon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
La persòna mòlt vèlla.
Equivalent en castellà: Vejarron.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.