Paremiologia catalana comparada digital

Venir-li a boca

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1996.

Venir a boca

5 fonts, 1996.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 168. Universitat Miguel Hernández.
Sinònim: Ocórrer-se, acudir-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «V», p. 387. Edicions 62.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 86. Edicions 62.
Dir, parlar; també en negatiu.
Em va insultar i no em va venir a boca res per contestar-li.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 15. Curbet CG Edicions.

Venir a boca una paraula o frase

1 font, 2006.
Acudir-se.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 15. Curbet CG Edicions.

Venir-li a boca (a algú)

1 font, 2004.
Acudir-se-li de dir (a algú) / ocórrer-se a dir.
No li va venir a boca res per excusar-se i va acotar el cap / Davant les seves amenaces no em va venir a boca de recordar-li les seves responsabilitats / Sempre diu el primer que li ve a boca; hauria de pensar millor el que diu.
Sinònim: Venir-li a esment (a algú), venir-li a la llengua (a algú).
Font: R-M / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Acudir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.