Paremiologia catalana comparada digital

Veu de cabiscol

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Té veu de cabiscol

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 9. Autoedició.

Tenir u la veu com un cabiscol

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Tindre una veu com un cabiscol

1 font, 1997.
Tener buena voz.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 51. Comercial Denes, SL.

Tindre una veu, com un cabiscòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 288. Editorial Arte y Letras.

Veu de cabiscol

1 font, 2011.
Cabiscol o xantre és el canonge que fa de cantor primer en les funcions litúrgiques de la seu. Es diu de la veu potent.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Veu», p. 70. Eixam Edicions.