Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veu», p. 269. Edicions Polígrafa.
Veu del poble, veu de Déu
15 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1907.
Veu del poble és veu de Déu
3 fonts, 1970.
Equivalent en esperanto: Popolo diras, Dio diras.
Veu del poble, veu de Déu
3 fonts, 1989.
Alcuí escriu a Carlemany i al·ludeix a aquesta dita, desaconsellant, però, fer-ne cas, ja que l'opinió del poble no sempre és encertada.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox dei.
Lloc: Alcuí (Carta 166.9).
Amb aquesta dita s'exhorta els sacerdots a tenir en compte l'opinió del poble. De: Alcuí.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox Dei.
Font: Ep. 166.9 [PL 100, col. 438 A].
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Veu de poble, veu de Déu
2 fonts, 1926.
Suposa que les notícies o opinions que tenen molta difusió expressen la veritat.
Lloc: Mallorca.
La veu de plei, veu de Déu
1 font, 1992.
Sinònim: Veu del poble, veu del cel.
La veu del poble, veu de Déu
1 font, 1996.
Sinònim: La boz de pleu, boz de Déu.
Equivalent en castellà: El Catalán. La boz del pueblo es boz de Dios.
Font: Hernán Núñez (1555:p.61v). P. Vallés (1549).
Veu de poble, / veu de Déu
1 font, 1958.
Veu del poble
1 font, 1926.
Opinió general de la gent.
Vèu del pòble, vèu de Deu
1 font, 1907.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox Dei.
Veu del poble, veu del cel
1 font, 1992.
Sinònim: Els adagis són evangelis breus.