Paremiologia catalana comparada digital

Veu del poble, veu de Déu

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Veu del poble és veu de Déu

3 fonts, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veu», p. 269. Edicions Polígrafa.
Equivalent en esperanto: Popolo diras, Dio diras.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 10. Associació Catalana d'Esperanto.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 531. Edicions 62.

Veu del poble, veu de Déu

3 fonts, 1989.
Alcuí escriu a Carlemany i al·ludeix a aquesta dita, desaconsellant, però, fer-ne cas, ja que l'opinió del poble no sempre és encertada.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox dei.
Lloc: Alcuí (Carta 166.9).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 386», p. 77. Edicions 62.
Amb aquesta dita s'exhorta els sacerdots a tenir en compte l'opinió del poble. De: Alcuí.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox Dei.
Font: Ep. 166.9 [PL 100, col. 438 A].
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3130», p. 178. Enciclopèdia Catalana.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vèu del pòble, vèu de Deu

1 font, 1907.
Equivalent en llatí: Vox populi, vox Dei.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «III. Fesomía y formació de les paraules: Etimologia. Principals mots extrangers que usèm en el llenguatge vulgar. Llatins», p. 69. Baguñá, editor.

Veu del poble, veu del cel

1 font, 1992.
Sinònim: Els adagis són evangelis breus.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 711», p. 769. Columna Edicions.