A Albatera qui té un ull és l'amo

9 recurrències en 4 variants.

1. A Albatera qui té un ull és l'amo (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1225. Editorial Selecta-Catalonia.

2. A Albatera, qui té un ull és l'amo (1978, 4 fonts)

Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Baix Segura. Albatera». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 200. Edicions Tres i Quatre.

Dita tòpica. És l'aplicació en un territori concret de la dita «En la terra dels cecs, qui té un ull és rei». Albatera és un municipi del partit judicial de Dolores, a la comarca del Baix Segura. Aquest refrany el deien en els pobles veïns perquè a Albatera eren molt usuals les oftalmies i cegueses, segons sembla a causa de la construcció defectuosa de les cases.

Sinònim: En Albatera al que té un ull el fan alcalde | En Albatera, els torts i cecs.

Equivalent en castellà: En Albatera, la que no es tuerta es ciega.

Lloc: Es diu al País Valencià.

Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

4. En Albatera, qui té un ull és l'amo (1992, 2 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 671», p. 352. Columna Edicions.

Sinònim: En Albatera, els torts i cegos | En Albatera la que no és bòrnia és cega.

Lloc: Val.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 503. Edicions 62.