Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de caçador», p. 1018. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan l'ocell és vell s'escup a la pell
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1910.
Quan l'ocell és vell s'escup a la pell
3 fonts, 1951.
Brut és l'ocell que s'escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell
2 fonts, 1990.
Ce qui est parfois le cas pour des personnes âgées.
Equivalent en francès: Sale ets l'oiseau qui se crache dessus, il le fait habituellement quand il est vieux.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Brut és l'ocell que s'escup sus la pell
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Sale est l'oiseau qui se crache sur la peau (ou la plume).
Lloc: Perpinyà.
Quan l'aucell es vell / s'escup a la pell
1 font, 1910.
Se refereix als jayos que ni forsa tenen per llensar lluny la saliva.
Sinònim: Pixarse a les sabates.
Quan l'ocell és vell, / s'escup a la pell
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand l'oiseau est vieux, / il se crache dessus.
Lloc: Catalunya del Nord.
Quan l'ocell és vell, s'escup a la pell
1 font, 1992.
Sinònim: Pixar-se a les sabates.