Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1216. Editorial Selecta-Catalonia.
A Organyà, ganxos
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.
A Organyà, ganxos
6 fonts, 1935.
Quan baixava Segre avall el cos de sant Ermengol, can sortir amb ganxos per tal de deturar-lo.
Als d'Organyà els diuen els ganxos, perquè St. Ermengol es va ofegar al riu Segre i van rescatar el seu cos amb un ganxo a Organyà.
Lloc: Solsona.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Bellvís.
Els d'Organyà, ganxos i ganxets
2 fonts, 1978.
Sant Ermengol va caure al Segre al Pont de Bar i conten que van pescar el seu cos amb un ganxo a Organyà. Vegeu també les notes s. v. Sant Andreu de Tresponts, i s. v. Oliana.
Els d'Organyà són ganxos
1 font, 1992.
Els Ganxos d'Organyà
1 font, 1937.
Aquest qualificatiu té origen en la mateixa facècia que donà nom als veïns de Peramola. Els d'Organyà sortiren al Segre armats de grossos ganxos per tal de poder-se fer seu el cos de Sant Ermengol, que baixava per aquell riu.
Lloc: Organyà.
Els ganxos d'Organyà
1 font, 2008.
Joan Amades ho va explicar així: «Aquest qualificatiu té origen en la facècia dels veïns d'Organyà, que sortiren al Segre, armats de grossos ganxos, per tal de poder-ne fer seu el cos de Sant Ermengol, que baixava pel riu.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Font: R 227, p28.