Paremiologia catalana comparada digital

A Organyà, ganxos

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.

A Organyà, ganxos

6 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1216. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan baixava Segre avall el cos de sant Ermengol, can sortir amb ganxos per tal de deturar-lo.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 55. Edicions El Mèdol.
Als d'Organyà els diuen els ganxos, perquè St. Ermengol es va ofegar al riu Segre i van rescatar el seu cos amb un ganxo a Organyà.
Lloc: Solsona.
Arza i Rovira, Júlia (1998): Web tu, Mira'm «Frases i expressions de tots colors. De poblacions - http://www.xtec.cat/~jarza/frasfete.htm». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «VII. Malnoms. Alt Urgell», p. 154. Garsineu Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 485. Edicions 62.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2003): Carrilet, 162 (1/1/2003) «Refranys i proverbis de viles i ciutats de Lleida. 2. Refranys descriptius», p. 7. Revista Carrilet.

Els d'Organyà, ganxos i ganxets

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Sant Ermengol va caure al Segre al Pont de Bar i conten que van pescar el seu cos amb un ganxo a Organyà. Vegeu també les notes s. v. Sant Andreu de Tresponts, i s. v. Oliana.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Urgell. Organyà». Manuscrit.

Els d'Organyà són ganxos

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 453», p. 618. Columna Edicions.

Els Ganxos d'Organyà

1 font, 1937.
Aquest qualificatiu té origen en la mateixa facècia que donà nom als veïns de Peramola. Els d'Organyà sortiren al Segre armats de grossos ganxos per tal de poder-se fer seu el cos de Sant Ermengol, que baixava per aquell riu.
Lloc: Organyà.
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 242. Centre Excursionista de Catalunya.

Els ganxos d'Organyà

1 font, 2008.
Joan Amades ho va explicar així: «Aquest qualificatiu té origen en la facècia dels veïns d'Organyà, que sortiren al Segre, armats de grossos ganxos, per tal de poder-ne fer seu el cos de Sant Ermengol, que baixava pel riu.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Font: R 227, p28.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 1. 35. Alt Urgell. 35.6.Subcomarca Vall de Cabó», p. 50. Autoedició.