Són dits així els xativins, després que Felip V manés cremar-los la ciutat fins que es va cansar de la pudor de socarrim.
A Xàtiva, socarrats
16 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.
A Xàtiva, socarrats
5 fonts, 1935.
Recorda l'incendi que en féu Felip V perquè no se li volgué rendir.
Aquests refranys reflecteixen certs tipismes locals. Per entendre el contingut crític d'alguns cal tenir en compte que sovint han estat «inventats» a pobles diferents dels al3ludits. I per rivalitats de tota mena. Algunes de campanar; altres, com a conseqüència de la submissió administrativa i política d'uns pobles a altres. Les circumstàncies en les quals van aparèixer aquests apel·latius crítics i sarcàstics ja no estan en vigor en la immensa majoria de casos, però aquests refranys han sobreviscut…
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Ens diuen socarrats perquè el 1707 Felip V va cremar la ciutat per ser partidària de la casa Àustria en la guerra de Successió.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Els de Xàtiva, socarrats
4 fonts, 1978.
La ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió espanyola.
A Xàtiva, els socarrats
1 font, 1992.
Els de Xàtiva són socarrats
1 font, 1992.
Al·ludeix al famós incendi de la ciutat l'any 1707 pel general borbònic d'Asfeld, com a represàlia per la seua obstinada adhesió al rei Carles II d'Àustria, defensor dels Furs valencians; la ràbia dels vencedors arribà a l'extrem de canviar-li a Xàtiva el seu noble nom ibèric pel de «San Phelipe», en llaor del monarca regnant.
Xátiva la socarrada
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Xàtiva, al socarrada
1 font, 1992.
Xátiva, la socarrà
1 font, 2012.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Xàtiva, la socarrada
1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).