Paremiologia catalana comparada digital

A bones fusades

11 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1922.

Estar fet a bones fusades

3 fonts, 1926.
Estar criat sense veciadura, estar acostumat a tot.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Fusada Loc. c)». Editorial Moll.
Acostumat, habituat a tot. Estar fet a tot.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 116. Universitat Politècnica de Catalunya.
Estar criat sense veciadura, estar acostumat a tot.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Prendre les coses a bones fusades

2 fonts, 1926.
Prendre-les amb serenitat, sense exaltar-s'hi.
Lloc: Cast.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Fusada Loc. d)». Editorial Moll.
Prendre les coses amb serenitat, amb sang freda. Sense exaltació, tranquil. Sense nervis. Fer les coses amb calma.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 116. Universitat Politècnica de Catalunya.

Estar fet a bònes fusaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 107. Editorial Arte y Letras.

Estar fet a bones fusaes

1 font, 1933.
Acostumat a tot.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 247. Societat Castellonenca de Cultura.

Estar fet a les bones fusades

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 35. Edicions Víctor.

Pendre (quelcom) a bones fusades

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1814. Publicacions de la Universitat de València.

Pendre les coses a bònes fusades

1 font, 1922.
—Tin reflexió. Hi ha que pendre les còses a bònes fusades.
Tirado Pascual, José (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, tomo III, 1922, p. 10-13 «Qui té xiques menge bunyols!», p. 11. Societat Castellonenca de Cultura.

Pendrehu a bones fusaes

1 font, 1922.
Equival a pendrehu en calma. Aquella frase ha naixcut com la precedent de la costum antiga, dins totes les classes de la societat, de filar cánem o lli per a fer lo llens casolá, quan se tractava de families pobres ademés de fer lo fil per a casa lo feien per als fabricants, pero les classes acomodades se limitaríen a rodar lo fus en ratos perduts i de oci.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 27 (Julio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 252. Societat Castellonenca de Cultura.