Paremiologia catalana comparada digital

A la fancella

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1922.

Fer-se a la fancella d'algú

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 180», p. 283. Columna Edicions.

Fer-se a la fanzella (d'u)

1 font, 2014.
Posicionarse'n al costat.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 151. Juli Jordà Mulet.

Fer-se a la fanzella (o fanzellota) (d'algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1790. Publicacions de la Universitat de València.

Fer-se a la franzilla (d'algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1790. Publicacions de la Universitat de València.

Ferse a la fansella d'algú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 118. Editorial Arte y Letras.

Ferse a la fanzella d'algú

1 font, 1922.
Associarse a la cofradía, agrupació, o seguir les mateixes petjades d'un individu que fa de director o majoral.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 27 (Julio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 252. Societat Castellonenca de Cultura.