Ningú no pot evitar el que ha de venir.
A mala nit, no lladra na Verdala
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1752.
A mala nit no lladra na Verdala
2 fonts, 1935.
Ningú no pot evitar el que ha de venir.
A mala nit no lladra na Barlada
1 font, 1935.
A mala nit no lladra ne Verdala
1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Ventura pericula, nemo fugere potest.
A mala nit, no lladra na Verdala
1 font, 2002.
Significa que cal ésser previsors i no esperar que els altres ens avisin dels perills. Així mateix, ja havia estat documentat un segle abans dels Adagia venusta, amb la mateixa codificació i també a Mallorca, com a vers de cloenda d'un sonet "A la tenebrosa nit", introductori a l'obra Vigilant despertador (1623), de Miquel Ferrando de la Càrcel.
Font: P. A. Figuera (1849) | DCVB.
Equivalent en castellà: Canes a noche mala, non ladran.
Font: ES: Refranes que dicen las viejas tras el huego, 1508.
De: proverbiarum (s. XIV).
Equivalent en castellà: Ha hora mala non ladran canes.
Font: ES: Romancea.
«Verdala» designa un ca. Respecte de nom «Verdala», el DCVB diu que és un ocell (el verderol), una figa verdal i un llinatge existent a Reus, Dénia, etc. En el proverbi que ens ocupa, «na Verdala» funciona metonímicament, en substitució del ca que no avisa del perill. De: Burguera, Miquel.
Equivalent en llatí: Ventura pericula, nemo fugere potest.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta (BU: 1).
En canvi, podem trobar altres parèmies totalment idiomàtiques, el significat de les quals ja no es deduïble del seu contingut. Vol dir que «ningú no pot fugir de la desgràcia». De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta (BU: 1).
A mala nit, no lladra Na Verdala
1 font, 1900.
Sinònim: A mala nit, no lladra cà.